EDICIÓ 2017: MÓN FELIÇ

BARBASTRO OPEN

MÓN FELIÇ

La seva vida és un megustómetro, no cal que dissimuli. I ara gatet, ara capvespre, va passant dies de perenne felicitat. Sospita que, en realitat, el món gira a una altra banda. Tot i que no vulgui ser esgarriacries, amb el bonic que és l'amor, sobretot en carmanyola.

Malgrat això, li agraden certes fesomies, la magdalena aquesta, el sol que brilla i la solitud per elecció, per la qual cosa podrà trobar aquí el seu lloc. I si no li agrada gens d'això, també aquesta serà casa. No és qüestió de discriminar: de vegades, mirar fotografies permet conèixer el que tenim dins. D'altres, només comuniquen, tot i que ignorem què. Des que es va fer obligatori somriure a les fotos, la felicitat s'ha fet tan imminent que un es queda seriós a la foto i acaba al calabós.

Què per què món feliç? Doncs no ho sabem. Si ho sabéssim no hi hauria ni llibres, ni fotografies, ni rom, ni cordes en les bigues. Si vol respostes, miri al Google. Aquí només tenim preguntes.

Text: ANTONIO LACHÓS
Foto cartell: JONÀS REVILLA

X